Abaixar Abaixar
el cap: resignar-se,
sotmetre's a una imposició
«Abaixar
sa coa» (Mall.): afluixar en una discussió i defugir-ne.—
Abolir . Esvair-se,
acabar, deixar d'existir, consumir-se.
«Aquell nigulat s'és abolit» (Mall.). «Si no hi posen llenya, aquest foc
s'abolirà» (Mall.).
Abraçar «Qui molt abraça, poc estreny» Refrany que aconsella no emprendre ni voler
fer molt en una vegada.
«Arbre mort, tothom l'estella» Ho diuen parlant de gent desvalguda que els altres encara
procuren despullar aprofitant-se de la seva indefensió.
Abrigar Abrigar-se abans de
ploure: prevenir-se, preparar-se amb temps per evitar un mal.
Abril. Faltar [a qualcú] s'aigo
d'es Bril: faltar-li enteniment, esser ximplet i beneitó . Esser més estret que
es Bril: esser molt avar.
«Abril plover i Maig ventós, fan l'any ric i profitós»
. «Aigos d'Abril i a Maig roades, fan
les anyades»
«Abril,
no et llevis un fil»
«Si
trona d'Abril, ve bon estiu»
Absolut.En absolut: de manera absoluta, total.
Abundància . En abundància:
abundosament,
en gran quantitat
Acabar . Acabar es menuts: no saber què contestar a allò
que diu el contrari, en tenir una discussió; acabar la matèria abans d'hora el
qui parla en públic, i haver-se d'aturar; acabar la paciència i no poder aguantar
pus una cosa .
Acabar com el Rosari de l'aurora: acabar malament (a tot
arreu).
Acabar sa festa en pau: acabar bé, amistosament.
Tot
està en un bon acabar»
Acalar.
Acalar es cap: empegueir-se, avergonyir-se;
obeir; declarar-se vençut .
Acció.
«Una bona acció, tard o d'hora la premia el Senyor
Ací .
«Anar d'ací i d'allà»: anar d'un lloc a altre.
Aclarir.
Ja s'aclariran, si volen!»: ho diu un per indicar que es desentén d'algun
assumpte, deixant-lo per als qui hi estan compromesos.
Aclucar. Aclucar els ulls (o l'ull), o aclucar-la:
adormir-se
«D'en
tota la nit no he pogut aclucar ull». «No he aclucat l'ull»: no he dormit gens.
Aconhortar
«El qui no s'aconhorta, és perquè no
vol».
Aconsellar. Qui tot sol s'aconsella, tot sol
se'n penedeix»
Aconsolar.
«No faces plorar aquell que has d'aconsolar» . «Qui no s'aconsola, és perquè no vol».
«Qui
poc té, amb poc s'aconsola».
Acopar-li: anar-se'n
Acte. A l'acte.: tot seguit, immediatament; Acte seguit,
immediatament.
Fer acte de presència: assistir breument i per pura fórmula
a una reunió, cerimònia, etc.
Adés. Adés i ara: de tant, intermitentment.
ADESIARA
De tant en tant.
De tant en tant.
Adobar.
«Qui no adoba la gotera, ha d'adobar la casa entera»: significa que cal llevar
el mal quan just comença i és petit, perquè no hagin de combatre'l quan és gros.
Afegir Afegir-se es bocí Aturar-se la bocinada en la gargamella, sense poder
acabar de passar ni tornar arrera.
Aferra-pilla. A
aferra-pilla: lluitant i empentejant-se molts per apoderar-se de qualque cosa.
Aferrar. Aferrar es so: adormir-se bé. «En tota sa nit no he
pogut aferrar es so»
Aferrar [qualcú] allà
on pot: procurar
per ell mateix amb tots els mitjans possibles, fins i tot perjudicant els
altres.
Aferrar-se amb s'emblanquinat: agafar-se amb coses molt menudes, insignificants
(Mall.). «S'aferraria amb s'emblanquinat»: ho diuen del qui és avar i no deixa
perdre res per insignificant que sia (Mall., Men.). «S'aferra amb
s'emblanquinat»: ho diuen del qui recorre a raons fútils, per falta de millors,
per sortir amb la seva (Mall.).
Aficar. ficar-hi la pota (Cat.): intervenir en la conversa fent un mal paper
Aficar sa banya entossudir-se, obstinar-se
Ficar-se (una cosa) al
cap: agafar
una idea forta
Agafar. No tenir per
on agafar: esser molt lleig, brut o dolent (Mall.).
Agafar (qualque cosa) per
s'ansa que crema (Balears): entendre una cosa en mal sentit o contrari a la
intenció del qui la fa o la diu.
Agafar del mot, o de la
paraula: aprofitar
una paraula o oferta que un altre ha dita, per poder-lo obligar a complir-la
(Mall., Men.).
Anar de tres qui n'agafa dues: anar de les seves, cercar les
conveniències amb mitjans poc lícits.
Agost. Fer el seu agost: fer un bon negoci
Agostenc.
Darrere ses flors vénen ses agostenques»: ho diuen per significar que després
de les coses bones en solen venir de dolentes (Mall.).—b) «Qui s'ha
menjades ses flors, que es mengi ses agostenques»: ho diuen per significar que
és just que passi la part de treball que li toca, aquell qui ja ha passada la
part de benanança (Mall.).—c) Menjar-se ses flors i
deixar ses agostenques: pendre la part bona i deixar la dolenta
(Mall.).
Agradar.
Si no t'agrada, no en mengis» (Balears. locucion per expressar la intenció
d'executar alguna cosa, maldament a un altre li sàpiga greu.
Aguanta,
i seràs cabo!» : ho diuen en to de berba per fer aguantar qualque cosa a un
mosso o al·lot.
Voler [qualcú] que
li aguantin el front: voler-se fer respectar.
«Un
sac buit no s'aguanta dret»: ho diuen referint-se a un que menja massa poc.
Aguantar sa paret: estar-hi estalonat.
